El director d'escena Lluís Pasqual inaugura el curs acadèmic 2009-2010

El director d’escena Lluís Pasqual ha aconsellat llibertat i disciplina als futurs professionals de les arts escèniques en la conferència que ha impartit per inaugurar el nou curs acadèmic 2009-2010 de l’Institut del Teatre. L'acte ha reunit al Teatre Ovidi Montllor alumnes, professors, col·laboradors i personal de les diferents escoles que integren el centre, així com professionals del món del teatre i de la dansa convidats.

El director general de l’Institut del Teatre, Jordi Font, ha presentat Pasqual de qui ha dit “representa l’ambició amb què s’han d’afrontar els nous reptes” en referència a l’època que el centre començarà el curs vinent, emmarcada en el nou espai europeu d’educació superior. En paraules de Font el curs present –el darrer amb el pla d’estudis vigent- és un any de trànsit cap a un nou model d’educació, tal i com recull el real decret aprovat en el Consell de Ministres del divendres passat que regula els ensenyaments artístics superiors (com els que imparteix l’ESAD i el CSD de l'Institut del Teatre) i equipara els seus títols amb els de les universitats.

Lluís Pasqual ha basat la seva conferència en donar resposta a les preguntes que havia demanat als estudiants de l’Institut del Teatre quan va acceptar l’encàrrec d’inaugurar el nou curs. Abans ha volgut repassar els seus orígens en l’ofici teatral i ha començat definint-se com a director de teatre “entre d’altres coses” i ha recordat que, tot i que ell de petit volia ser actor, va arribar al teatre per casualitat, com a recomanació d’un metge per tractar-li l’asma.

L’arribada a Barcelona procedent de Reus, les seves primeres feines a la ciutat mentre estudiava Filosofia i Lletres i els primers contactes amb els seus companys de viatge amb qui engegaria l’aventura de fundació del Teatre Lliure han marcat la primera part de la xerrada fins el seu encontre amb Fabià Puigserver, fet que emotivament ha situat en un bar de Reus. Pasqual ha parlat de l’època del Lliure com d’”història d’amor entre persones” i s’ha referit al títol del llibre del també director Peter Brook L’espai buit per descriure el repte d’aquella època: “Fabià tenia la intuïció per omplir l’espai –ha manifestat- i aquest el vam trobar en una sala de ball que ens van oferir per instal·lar-nos a Gràcia. L’espai del Lliure amb la seva polivalència ens donava un terra sobre el que aixecar els nostres muntatges, ja no calia anar a munt i avall per diferents teatres de Barcelona i rodalies, ja teníem el nostre espai i allà ens vam inventar una manera de veure la dramatúrgia, la interpretació, l’escenografia..., on la proximitat no ens deixava enganyar al públic i poc a poc vam créixer plegats. Va ser collonut.”
 
Respostes preparades i improvisades

Pasqual ha anat responent les preguntes que havia rebut amb anterioritat dels alumnes de l’Institut del Teatre i les que se li han anat formulant en directe des de la platea del Teatre Ovidi Montllor. En una hora i mitja ha anat desgranant reflexions sobre els tipus de directors: per a ell n’hi ha dos, el creador i l’intèrpret, aquest segon amb el que més s’identifica, o sobre quins han estat els seus mestres (Brecht, Strehler, Stalisnaski i Grotowski). Ha renegat del concepte indústries culturals quan se li ha preguntat sobre l’artesania del teatre i ha reivindicat els teatres petits com els més apropiats per explicar la condició humana, fet que ha definit com la missió del teatre en plena cultura de la informació audiovisual.
 
Per acabar Pasqual ha assegurat que el teatre no es pot ensenyar però si aprendre i que les escoles estan perquè la gent hi vagi a mirar ja que segons ell “el teatre no es fa mai sol, es tracta d’anar robant per adquirir una tècnica.”

En acabar l’acte, la jove companyia del postgrau de dansa, IT Dansa, ha ofert una actuació per a tots els assistents a l’Atri de l’Institut del Teatre.